Molts i moltes sabem què se sent
mentre esperem l’arribada de la temporada de bolets, la il·lusió per anar-los a
plegar, i tot aquell ventall d’emocions que es desplega durant l’època
micològica. També quan arriba el moment en què “té l’hivern tots els dits escanyant la tardor” ja que “vol el bosc tot ben mort”, però la vida continua el seu cicle i
arriben les múrgules, carreretes i moixernons: bolets de primavera.
Tot això ens ho explica
magistralment el golmesenc Bernat Huguet en el seu primer poemari, un bosc
sense fades ni follets, però també amb molta màgia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada