Després de fer-nos “menjar una llimona sense fer ganyotes” i
pedalar a La bicicleta estàtica, ara
arriba amb una proposta més intimista Cançons
d’amor i de pluja.
Plovia quan l’autor es va enamorar? No, feia bon temps; però
l’amor juga amb els tòpics: l’amor a primera vista, la pluja… Comença com una
gran ficció i acaba de forma molt realista.
Però hi trobem més elements. El llibre és un mapa d’emocions
amb la brevetat i claredat que caracteritzen Pàmies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada