Hi havia una vegada una mirada
fugaç, intensa com un matí en el desert.
Hi havia una vegada una brisa
d’estiu, un raig de sol reflectit en un mirall, un número de telèfon…
Hi havia una vegada un instant
minúscul com una galàxia.
Tarareja una cançó, passa la
cantonada, en algun lloc espera un instant de felicitat perfecte.
Vigila, que no se t’escapi, és
capriciós i delicat com les ales d’una papallona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada